Santa Maria de Panissars

Terme: La Jonquera  (Alt Empordà) i el Pertús (Vallespir)
 

Localització/accés: S’ha de baixar al pont d’Espanya que hi ha sobre el Llobregat i enfilar un camí a l’esquerra de la carretera abans d’arribar al Portús. 2 Km de camí, passant per sota el castell de Bellaguarda. La línia fronterera passa pel mig de la construcció.

 

Característiques d’interès: Una nau amb creuer, absis semicircular amb una finestra segurament d’un sol biaix, arc triomfal lleugerament en ferradura.

 

Època: Segle X

 

Estil: Transició al romànic-romànic

 

Estat de conservació: Ruïna total i la meitat colgada per la sorra.

 

Accions que caldria dur a terme:

Podríem dir que aquest monestir ha rebut per tots costats. Primer va ser (el Coll de Panissars) l’escenari de la batalla que porta el seu nom (1285) entre les tropes franceses de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó de Pere el Gran. Més tard el Tractat dels Pirineus traçà la línia fronterera dividint-lo en dos i convertint-lo en un punt estratègic fronterer i anys més tard s’utilitzaren les seves restes per a bastir el nou castell de Bellaguarda.

 

Construït sobre el lloc de coincidència de la Via Augusta i la Via Domitia i també sobre el “trofeu” aixecat l’any 72 a.n.e. pel general Pompeu el Gran.

Actualment està totalment en ruïnes. Darrerament s’han dut a terme diferents excavacions arqueològiques que han posat al descobert detalls desconeguts fins ara. El monestir estava format per una església de planta basilical de tres naus amb un sol absis de planta de ferradura amb una cripta de la que es conserva la volta de quart d’esfera. De l'arc triomfal només es conserven part dels muntants. Adossat a l’església hi havia un claustre quadrat del que quasi no es conserva res.

 

 

 

 

Podem arribar per la part nord-catalana agafant un carrer del mig del Pertús que ens porta a Bellaguarda o be per la part empordanesa, agafant un camí que comença a la NII, justa al pont del Llobregat (l’empordanès, s’enten). El primer itinerari es pot anar amb cotxe i el segon és preferible fer-lo a peu. Be, de fet es preferible fer els dos camins a peu, o en bici, o a cavall... de qualsevol manera millor que en cotxe.

      Un petit homenatge al gran Deulofeu