Sant Pere de Rodes

Terme: El Port de la Selva (Alt Empordà)
 

Localització/accés: Al vessant Nord de la muntanya de Verdera, en un penya-segat sobre el mar. Al final d’una carretera que surt des de Vilajuïga.

 

Característiques d’interès: Construït en terrasses adaptades a la pendent de la muntanya. Església romànica- tardoromànica amb tres naus estretes i de molta alçada i tres absis.  Les columnes presenten grans capitells d’influència coríntia. Conté dos claustres superposats. El superior datat al segle XII, ha està molt malmès a causa dels saquejos i els seus capitells estan escampats per col·leccions particulars de Barcelona i París. L’inferior molt més primitiu està format per arcades de mig punt sense decoració. La portalada va estar decorada en marbre pel mestre Cabestany tot i que els saquejos i les espoliacions no ens permeten gaudir del que podria ser avui en dia un dels més valuosos conjunts escultòric del nostre romànic.

 

Època: segle VIII

 

Estil: Transició al romànic- romànic-gòtic

 

Estat de conservació: Força bo. Ha estat restaurat vàries vegades. Declarat Be Cultural d’Interès Nacional a l’any 1930.

 

Accions que caldria dur a terme:

 


Diu Deulofeu que el que va fer decidir els tres clergues que duien les relíquies de Sant Pere per amagar-les en lloc segur, va ser la impressió que els va causar el paisatge. I no és d'estranyar: al Nord els Pirineus, al sud el Golf de Roses, a l'Est la plana de l'Empordà  i a l'Oest el mar Mediterrani. I tot això rodejat per l'incomparable paisatge del cap de Creus. I és que vull insistir que un dels valors afegits de gran importància de les nostres esglésies és sense dubte el paisatge que les rodeja, ja sigui mar, muntanya, plana o poble. Paratges naturals i pobles bucòlics ofereixen a aquests monuments un escenari inigualable que els fa encara més atractius al visitant.

Pel que fa al Monestir de Sant Pere, el primer que remarca l'autor del llibre, i és fàcil d'apreciar a simple vista, és que la part fonamental del monument està constituïda en Opus Spicatum fins a una alçada de 1'8 metres i la resta (la reformada per Tasis) per carreus horitzontals. És a dir que Tasis va aprofitar la construcció anterior per a construir la nova església. L'absis, les dues absidioles, el creuer, la girola i la cripta són però, integrament en  Opus Spicatum.  

      Un petit homenatge al gran Deulofeu