Sant Miquel de Colera

 

 

Jo mateix

 

 

 

Em dic David Gonzàlez, vaig néixer a Figueres l’any 1968 i espero morir-me l’any 2068 a Saus on visc, també a l’Alt Empordà. He estudiat Ciències Empresarials i un Grau d’Humanitats, itinerari Gestió Cultural. Sóc un enamorat del Romànic i de l’art i la història antiga i medieval però també sóc un boig dels ocells i de la fauna en general i un defensor a ultrança de qualsevol paratge natural estigui o no protegit. Porto els meus fills a veure animals dins del seu hàbitat i no hem trepitjat ni ells ni jo mai un zoo ni res que s’assembli. Adoro el mar i tot el que conté i l’envolta.
Altres hobbies dels que miro de gaudir és el cinema clàssic, la música rock, preferiblement el metall, i per a sobre de tot la meva família.

 

 

Respecte a la web, vaig decidir crear-la bàsicament per curiositat –volia conèixer totes aquelles esglésies de les que parlava Deulofeu— i un cop conegudes poder donar una mica més de notorietat, sense grans pretensions, a una teoria que crec que, tot i que alguns la puguin titllar de romàntica o fins i tot d’inexacta, no ha estat suficientment divulgada tot i tenir –al meu entendre—una base suficientment ferma per a que fos estudiada més a fons. Sóc dels que consideren que si Deulofeu hagués estat, per exemple, francès un altre gall ens cantaria.

 

 

Si més no serveixi aquesta web com a petit i senzill homenatge a un dels més grans pensadors que ha donat la nostra comarca.

 

Aprofitaré aquesta presentació per a dedicar aquesta pàgina a la meva dona, la meva filla i el meu fill que han suportat estoicament més d’una i de dues fatigoses caminades a ple sol, amb fred i fins i tot amb pluja, acompanyant-me sense retrets (bé, quasi sense retrets) en l’afany de trobar i fotografiar algunes de les esglésies més perdudes d’aquest llistat de monuments enumerats per Deulofeu al seu llibre. Tampoc vull oblidar-me del meu sogre, en Jaume, que em va acompanyar en algunes excursions buscant esglésies de difícil localització i el meu pare, l’Abraham, que em va deixar la seva Canon AE1 sempre que li vaig demanar i em va donar tot el seu suport moral tot i que, tot sigui dit, no em va acompanyar mai personalment.  I no vull oblidar-me de tota aquelles persones anónimes i no tan anónimesque m'han ajudat acompanyant-me a l'església quan no havia manera de trobar-la, obrint-me les portes d'aquestes o be portant-me allà on vivia la persona encarregada de guardar les claus, deixant-me les claus, donant-me permis per travessar els seus terrenys, etc, etc.  Veïns de Foixà, Baussitges i Espolla, Canapost, La Jonquera, Bellcaire, Palau de Santa Eulàlia... Moltíssimes gràcies a tots!!!

      Un petit homenatge al gran Deulofeu