Sant Romanç de les Arenes

Terme: Sant Llorenç de les Arenes (Foixà, Baix Empordà)
 

Localització/accés: En mig d’una pineda a uns 2 Km. De Foixà, al costat del Ter. Accés fàcil a mitjançant un camí de bosc en força bon estat.

 

Característiques d’interès: Una nau, absis trapezoïdal, part de dues finestres d’un sol vessant, voltes de la nau i absis de ferradura poc acusada, els arcs toral i triomfal de lleugera ferradura, porta lateral petita prop de l’arc triomfal, planta desviada, “opus spicatum” ben marcat a la nau però no a la capçalera.

 

Època: S. VII-VIII

 

Estil: Transició al Romànic

 

Estat de conservació: Ruïnós, mig colgada per les arenes.

 

Accions que caldria dur a terme: Caldria una acció immediata per a recuperar l’església que amenaça d’enderrocar-se del tot. També seria necessari a mig o llarg termini dur a terme la recuperació de tot el recinte arqueològic ple de construccions de l’època molt interessants, també enterrades per l’arena. La darrera actuació data de l’any 1983, va ser duta a terme pel Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona i va consistir en el desenrunament i consolidació de l’edifici.

 


Fàcil d’arribar però no de trobar. S’ha de seguir el camí que porta del poble de Foixà cap a la presa de Colomers al riu Ter direcció a Sant llorenç de les Arenes. A mig camí de la presa,  després d’una zona sense bosc a ma esquerra, tornem a trobar una zona boscosa enmig de la qual si busquem be acabarem trobant les ruïnes.

 

No fa gaire es van dur a terme unes feines de neteja de bardisses i desenterrament que han quedat en el no res als pocs anys. Si no es fa res immediatament aquest monument desapareixerà per sempre en una o dues dècades.  A més a més, al voltant es poden endevinar les restes del poble de Sidillà que està en un estat si cab pitjor que l’església i que acabarà desapareixent amb ella sinó abans.

 

Com hem dit, l’església està colgada per la sorra com també ho està Sidillà (abandonat cap el segle XIII). És de nau rectangular amb volta de canó i absis trapezoïdal amb dues finestres de d’esqueixada senzilla (una ja desapareguda).

Al mur sud trobem una porta amb arc de ferradura mig tapiada precedida per un atri i a la banda de tramuntana una altra més petita. El sol de l’absis és sobre aixecat amb relació amb el terra de la nau a més a més d’estar separats (la nau i l’absis) per dos petits murs que segons Xavier Barral podria ser un primer assaig de tribuna monàstica molt extensa a les esglésies romàniques catalanes del s. XII. Podem observar al llarg de quasi tots els murs del monument fragments d’”opus spicatum” molt  marcat i ben conservat.

 

                                                         

                                                    

El cert és que aquesta església te la negra. I és que si no és prou desgràcia l'abandonament i l'oblit que ha sofert durant segles, la degradació constant per estar a prop del riu Ter, els brètols, la vegetació, les dunes o els incendis com el del passat 11 de Novembre de 2013 (que tot sigui dit va passar a escassos 3 metres però que no la va tocar), ara resulta que el Departament de Cultura de la Generalitat assessorat pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català acaba de desestimar l'església com a monument historicoartístic. 31 anys de deliberació per decidir no res. N'hi ha per llogar-hi cadires!! L'abandonen a la seva sort deixant-la en mans dels especuladors, els brètols... o dit d'una altra manera, la condemnen a la desaparició. S'han begut l'enteniment? Potser l'església preromànica més antiga de l'Empordà -per a Deulofeu segurament una de les esglésies de transició al romànic més antigues del mon-- abandonada com un simple munt de pedres velles. En fi, esperem que s'ho repensin aquells que encara poden rectificar.

      Un petit homenatge al gran Deulofeu

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now