Montgrí- Illes Medes- Baix Ter- L'Empordanet

Zona compresa per les illes Medes, el massís del Montgrí, el Ter Vell, la Pletera i les basses d’en Coll caracteritzat per la seva plana tancada pel Montgrí –coronat pel seu Castell al Nord-- i el massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur al Sud. Aquesta plana és plena de llacunes i maresmes, petits turons i petits nuclis poblacionals d’origen medieval a vegades emmurallats amb cases i carrers de pedra. A la seva costa s’alternen platges i penya-segats amb petites illes on destaquen les illes Medes formades per diferents illots i set illes entre els quals destaca sobre totes la Meda Gran.

 

Pel que fa a la vegetació s’alternen camps de cultiu al costat de petites masses forestals que segons la seva proximitat al riu Ter estan formades per pollancres, verns, salzes... les mes properes i pinedes. les mes allunyades.

 

Respecte a la fauna, els ocells típics de secà es barregen amb els aquàtics o de les maresmes. Així trobem esparvers, aligots, àligues cuabarrades, xoriguers, mussols (xots, ducs...) prop d’esplugabous, bernats, garsetes o gavines. Dels mamífers destacarem el ratpenat al massís del Montgrí així com senglars, teixons, guilles, gats mesquers, petits rosegadors...

 

Al patrimoni natural hem d’afegir les dunes i els aiguamolls del Baix Empordà, tots inclosos en diferents plans de protecció: les dunes i les maresmes en el PEIN de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 com ho estan els aiguamolls del massís del Montgrí i les illes Medes, l’illa de Canet, les muntanyes de Begur i el Baix Ter amb els seus boscos de ribera. L’any 2010 es va crear per fi el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

 

I si parlem de patrimoni històric destacarem els refugis històrics com el Cau del Duc, a Ullà, el poblat ibèric d’Ullastret, castells com el de Foixà, masos fortificats... a mes a mes dels pobles medievals ja esmentats dels que destacarem Peratallada o Pals.

 

I com no podia ser d’una altra manera cal protegir-lo de l’especulació immobiliària, la gestió del patrimoni hidràulic que provoca la pèrdua de recs i molins i de les grans infraestructures com grans carreteres infrautilitzades durant 11 mesos o els tristament famosos camps de golf.

 

      Un petit homenatge al gran Deulofeu