Característiques citades per Deulofeu

per demostrar la seva teoria

 
 
PAS DEL PRE-ROMÀNIC AL ROMÀNIC
 
 

Segons Deulofeu l'Empordà és el primer lloc on els cristians comencen a substituir la coberta plana per la volta de canó més o menys durant els segles VII i VIII en construccions on l'Opus Spicatum era ja un recurs estès. Eren esglésies de tipus visigòtic amb arcs de ferradura que a mida que passen els anys seran cada cop més oberts, volta de canó i Opus Spicatum que es deixarà d'utilitzar cap a l'any 850 (per les raons que resumeix al llibre). Amb aquestes dades, i comparant els diferents monuments,  arriba a la conclusió que les esglésies empordaneses amb volta de canó i Opus Spicatum són anteriors a les que presenten només volta. D'aquesta manera vol demostrar que "l'Empordà és el primer lloc on s'utilitza d'una manera sistemàtica i conscient la coberta de volta dins del cristianisme". A partir d'aquí la volta de ferradura i els arcs ultrapassats es van reduïnt fins que apareix l'arc de mitja circumferència, és a dir l'arc de mig punt, la projecció del qual a l'espai dona lloc a la volta de canó pròpia del romànic com a tal.

 

Deulofeu comença aquí a citar les esglésies empordaneses per un ordre marcat segons el tancament de l'arc, començant pel de ferradura més marcat i acabant amb el de mig punt més pur. De Sant Julià de Boada passant per Sant Martí del Fenollar, Palau Sabaldòria, el Pla de l'Arca i Sant Pere de Rodes. Assenyala aquest últim com a monument fita entre la transició al romànic i el romànic pur. Sant Quirze de Colera és ja d'estil pròpiament romànic. Per a l'autor les esglésies preromàniques són les que tenen característiques del romànic però amb coberta plana i de transició al romànic aquelles amb coberta de volta però amb portes o finestres amb arc de ferradura.

 

L'esquema seria el següent:

 

 

 

 

EL QUE VINDRIA A SER

Evolució de l'arc:

Des de l'arc de ferradura de Sant Joan de Bellcaire

Passant per l'arc lleugerament de ferradura com els de Sant Romanç de les Arenes, Baussitges o Palau Sardíaca

Fins arribar a l'arc de mig punt com els de Panissars, Vila-Robau o Sureda.

Evolució de l'opus spicatum

Del parcial de Bellcaire, el Forn de Vidre o Valleta

Al sencer del Pla de l'Arca o de Sureda

Evolució de l'absis

Primer trapezial com a Baussitges, Sant Mori, Canapost o Palau Sardíaca

Passant pel semicircular com el de Panissars

Per acabar en circular, com el de el Forn de Vidre o Vilajoan

Una curiositat...

Trobeu alguna diferència entre aquestes dues esglésies pel que fa a la forma dels absis i la seva antiguitat?

      Un petit homenatge al gran Deulofeu