Santa Maria de Roses

Terme: Roses (Alt Empordà)
 
Localització/accés: Dins de les muralles de la ciutadella de Roses al centre del poble. Rodejada per vestigis grecs, romans i Renaixentistes.

 

Característiques d’interès: Abadia benedictina. Planta basilical amb tres naus, transsepte i tres absis. Als murs interiors encara es poden observar les faixes llombardes i una sèrie d’arcs cecs. Absis central reconstruït al segle XX.

 

Època: VIII-IX

 

Estil: Transició al romànic- romànic

 

Estat de conservació: En Ruïna

 

Accions que caldria dur a terme: Ha estat restaurada i recuperada fa poc.

Edificada dins les muralles de l’antiga vila de Roses sobre un antic temple paleocristià, rodejada de restes gregues, romanes i medievals, i envoltada per una fortificació renaixentista. Un recinte abandonat durant segles però convertit des de el 2004 en el museu de la Ciutadella de Roses.

 

Hi ha notícies de la seva existència ja al s. VIII depenent primer de Sant Pere de Rodes i més tard del comptat d’Empúries.

 

 

 

L’església formava part del monestir Benedictí del qual també es conserven restes del claustre (que era petit i de forma rectangular, estances monacals i parts de la muralla amb fragments en “opus spicatum” i una torre circular.

Reconstruïda sobre les restes d’un temple paleocristà del qual no se sap gran cosa ja que no s’ha pogut excavar, l’església va ser fundada entre finals del s.VIII i principis del IX. Presenta planta basilical amb tres naus i capçalera triabsidial amb absis i absidioles de forma circular. La coberta de la nau era de volta de canó però avui en dia només es conserva part de la coberta en quart de cercle de una de les naus laterals. L’absis, restaurat als anys 60, està decorat per fora amb arcs cecs i per dins amb arcs de mig punt adossats sobre columnes amb forma  cilíndrica. A l’absidiola sud trobem adossades restes de l’absis primitiu.


La portalada data dels segles XII-XIII i també ha estat restaurada. Al terra d’una de les naus laterals trobem un tros del paviment original.

      Un petit homenatge al gran Deulofeu